dijous, 24 d’octubre de 2013

Sobre... Vós

Sou
Com que sou — o perquè sou — veniu
Només el ser es caracteritza pel venir
El no-ser no ve. Allò que no és no ve mai
Si veniu és perquè sou — si sou és perquè ja éreu
Si sou és perquè veniu — si veniu és perquè heu vingut
Ni lingüísticament no pot no venir allò que ve
Ser, en vós, és inherent a venir
Us assembleu a una paraula a punt de ser dita
Us assembleu a l’alba a punt de ser dia
Us assembleu a una mirada a punt de veure-hi
Tot i que veniu quan voleu no podria ser que no vinguéssiu
Ho dieu, he sentit com ho déieu
És el que tothom fa: abans de venir sempre avisa
Veniu
No podeu no venir
No puc dir res
Només de vós no puc dir res. Perquè hauria de voler fer-ho?
Només vós no sou discursiu
Només vós sou quan veniu
Només vós parleu
Veniu, no trigueu
Amén