Ben al contrari, hem d’encomanar-los alegria
Es refereix al deure que tenim els voluntaris envers els beneficiats. Però ¿quina podria ser la prolongació de la paraula «alegria»? Potser no caldria ni fer-la. Potser tots tenim clara quina cosa és l'alegria. Potser tots l'hauríem de tenir. Potser jo no la tinc. Potser per això he anat a buscar-la
— — o — O — o — —
Els deixebles vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant Ac 13,52
La frase expressa que eren...
a) els deixebles els qui
b) vivien
c) plens
d) d’alegria i de
e) l’Esperit Sant
Això vol dir:
Alegria... equiparada a Esperit Sant !Alegria... plena —res a veure amb les pessigolles que de vegades ens fa el mónAlegria... viva —glatint, bategantAlegria... dels deixebles, els «escollits de Déu, sants i estimats, plens de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència»
El segon text que m'ha vingut a les mans és de sant Pau. Ens diu que...
...el Déu de l'esperança ompli la vostra fe d'alegria i de pau perquè vesseu d'esperança gràcies a la força de l'Esperit Sant Rm 15,13
Sant Pau ens demana, com sempre, que pensem en primer lloc en...
Aquesta força, a les portes de la Pentecosta, és una de les coses que aquests dies més es fa notar aquí, a la parròquiaa) ...Déu, però en aquest cas recordant-nos que si algun sentit té per a nosaltres la paraula esperança, el té perquè brolla directament de Déu: el Déu de l’esperança !b) Establert d'aquesta manera l’origen de tot allò que acte seguit ens dirà en dóna o ens n'explica la «dinàmica»: Déu no està amb els braços plegats. Déu omple. Déu no para d'omplir-nos !c) Però Déu no omple qualsevol cosa ni de qualsevol manera. Omple la fe. Tenim fe, és cert. Sempre és bo que ens ho recordin. Des del baptisme que en tenim. Però amb aquest «omplir» Déu, de sobte, ens la redescobreix fent que la treguem del calaix on potser la teníem guardada i ara, de repent, la veiem plena a vessar !d) Ho hem sentit bé: es tracta d’una alegria determinada —no d'una alegria qualsevol— que omple la nostra fe, amb la qual cosa ens assabentem també que aquest és el lloc —la fe— que li és més propi a l’alegria. És el seu recer, la seva estança natural. Com si diguessim: allà on més contenta està l'alegria és en la fe !e) ... i l’equipara a la pau. Indissociables, doncs, a partir d’ara: pau i alegria juntes per sempre més !f) Després d’un exercici com aquest no cal dir que hem quedat una mica exhaustos en contemplar de repent fins on ens ha fet pujar el sant de Tars amb tan poques paraules. Però sant Pau tractant-se de Déu, com sabem, és incansable. A tot això, ens diu, que hi ha un perquè existencial, un «perquè» que amb escreix dóna sentit a la nostra vida: perquè vesseu. Perquè vesseu d'esperança pels descosits !g) I per a reblar aquest sentit, com si no en tinguéssim prou, però com si no ho esperéssim, malgrat tot ens arriba la Gràcia... de manera totalment gratuïta: Gràcies !h) Gràcies a la força de l'Esperit Sant
No voldria acabar, però, sense constatar encara una cosa divertida: l'alegria, sobretot quan és plena com la que estem parlant, ens fa «perdre els papers», ens fa fer coses que nosaltres no volíem fer perquè, malgrat tot, malgrat fins i tot nosaltres mateixos, és la mateixa alegria —l'Esperit Sant—la qui per damunt de tot ha de parlar
Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en lloc d'obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer Ac 12,14.
Com a voluntari, doncs, espero estar a l'alçada d'aquesta alegria. Encara estic en rodatge: són els primers quaranta anys! Després ja en sabré una mica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada