La meva germana m’ha escrit. Entre altres coses diu:
«M’estic deshabituant a escriure correus, el wattzap ho substitueix: missatge ràpid contesta potser també ràpida. Emoticones que donen la possibilitat de que s'entengui un sentiment sense tenir que descriure'l. En el mòbil hi cap t o o o t, el face, el correu, el watt: t o o o t allí dins, comprimit, apretadet, junt, paraules, imatges, missatges... De vegades m’imagino la Loll fent una parodia del mòbil d'ara, amb els codis d’aquella "època" quan cantava les excel·lències del vidèèu amb aquella mímica exagerada i tan divertida... Família, encara que no utilitzi gaire el correu us porto a tots dins del meu cor. Queda carrincló dir això, oi? Però és que em falta l’emoticona, jeje...»
Li he contestat això:
Els «sentiments sense tenir que descriure'ls» són realment sentiments? No sé. La «meva penya» utilitza una paraula clau per explicar això. És: «revelació». De fet, a Déu, no li calia prendre's la molèstia de descriure'ns res a nosaltres: ell és el jefe, l'amo, ho pot tot, no li cal res i se'ls podia haver quedat per a ell solet els seus sentiments. Però sí, es va prendre la molèstia. El missatge —va creure ell— valia la pena que fós conegut. Conegut: descrit. Descrit amb pèls i senyals. I quin era el missatge? Tens raó: no hi ha cap emoticona que ens hi pugui apropar. Va fer servir històries. Històries d'amor. D'amor entranyable. Per exemple el gos. El gos de Tobies tot remenant la cua i bordant de content que estava. O el vell Tobit, encara cec, tropessant en aixecar-se, quan va sentir que el seu fill havia «tornat». La meva penya diu que tot esforç que es faci en aquest sentit —en el sentit de l'estimació, del bon rotllo, de l'amor— la història demostra que mai no ha estat en va. La meva penya diu: «Us imagineu el món sense que ningú digués o describís els seus sentiments? Seria una cova de lladres!» Jo també ho crec així. Jo també sóc carrincló. Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada