Sobre... Trasbalsar

En la reunió d'ahir de Vida Creixent es va parlar entre d’altres coses de la bellesa. S'han llegit frases com aquestes: 

Només la bellesa salvarà el món. Dostoievski 
Tard vaig estimar-vos, bellesa tan antiga i tan nova. Sant Agustí 

En el text que se'ns proposava de treballar avui —10. El Déu bo i bell— en tot moment hi vaig trobar a faltar la contundència del missatge que m'ha trasbalsat la vida: «Déu és amb nosaltres» —amb mi!—. Aquí per exemple. Ara: sempre.

Si «ha visitat el seu poble» [Lc 1] no pot no haver-lo visitat o aquest poble no pot fer com si no l'hagués visitat i posar-se a divagar sobre «coses» o no pot dir que ell no és aquest poble i que prefereix ser el poble del costat. No pot perdre temps, aquest poble!

No entraré sota el sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, no deixaré que s'adormin els meus ulls, que la son m'acluqui les parpelles, fins que hauré trobat un lloc per al Senyor  [Sl 132]

No perquè haurà tastat la novíssima novetat que és el fluir d'una vida nova que no podrà comparar amb res i que haurà comportat en ell aquesta visita. Res no serà com abans. La vida viva vivent i vivint tant en l'interior com en el seu exterior: en la totalitat del ser. Sant Pau:

Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou  [2C 6] 

Les paraules que segueixen són d'un text de Josep Maria Rovira Belloso. Si el voleu llegir sencer feu clic aquí.

«Va pujar a les altures, s'endugué un seguici de captius, va repartir dons als homes [Ef 4,8]

»Pau parla d’un retorn real al Pare que nosaltres hem codificat amb la paraula «ascensió». Jesús, però, no torna al Pare de la mateixa manera que en va sortir. Va sortir-ne com a pensament de Déu i hi retorna com la història divino-humana incorporada en el misteri de Pasqua.

»Així, la Trinitat és eterna perquè Jesús és enviat al món realment i eternament —des d’abans de la creació del món— i retorna al Pare amb tota la humanitat incorporada: 

»Quan sigui elevat d’aquest món sabreu que jo sóc [Jn 12,32] 

»Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres [Ex 3,15] 

»Déu no vol altra cosa que "ser amb nosaltres" i ser-hi com a presència amorosa. Ser amb nosaltres amb un element que és a la vegada el motor, el fonament i l’essència: l’amor»

»Després d'haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel... [Jn 17] 

»Perquè Jesús aixeca els ulls al cel i diu Pare? Ho repetim: perquè aquesta relació és real. Hi ha el Pare i hi ha el Fill. Hi ha Jesús que es mira l’infinit del Pare i els seus ulls de carn veuen la profunditat del Déu vivent. I Jesús no ha de dir-li res al Pare. Només l’ha d’estimar. "Pare sant, Pare just, Pare bo" i així estar-s’hi "tota la nit" [Lc 6, 12]. No hem de dir res al nostre Pare, no cal: prou que ens coneix. Només... "Abbà, Pare estimat!"»

O com avui:

Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu  [Mt 6] 

No poden no trasbalsar paraules com aquestes