divendres, 14 d’agost del 2015

Sobre... El coratge

«Ara, a port, entra el coratge». Això volia dir que feia acte de presència el 'coratge' i no només el Coraggio de la companyia Grimaldi. Això volia dir que una paraula s’havia encarnat en forma de vaixell. Un dia vaig anar a veure'l de prop. Tenia per costum atracar al Moll de Ponent. «Sóc molt a prop del coratge» o «Tocaré el coratge amb les meves mans» m'anava dient mentre m'hi apropava... suposo perquè sóc més aviat poruc de mena.  
Per la seva forma característica —que devia ser «moderna» cap al 2005 que el van armar— era fàcilment reconeixible des del meu lloc de treball a la Torre Colom i dimecres passat em va semblar tornar a veure'l des del quinzè pis d'un edifici de Vilassar 
Aldo Grimaldi en feu una sèrie que, a més del Coraggio, hi havia el Tenacia, l'Audacia, el Forza i l'Energia. Ara són propietat d'una altra companyia 
Això de l’encarnació de les paraules sempre m'ha portat de corcoll. Quan hi penso em marejo i mai aconsegueixo posar ordre a les turbulències que es generen al meu cap 
Coraggio. Suggereix els crits dels pirates, dels aventurers, dels apassionats per la vida. «Coratge, endavant, no us desanimeu». És com dir:
«N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar mai de l'amor de Déu» Rm 8
Avui he agafat una ampolleta d’aquelles amb comptagotes que guardava buida a un calaix i l’he donat a algú. «Té —li he dit—. En prens deu gotes al matí i deu gotes al vespre. Veuràs com t’ajudarà. A mi en el seu moment em va anar molt bé. És un remei de collita pròpia. És ple d’una substància anomenada--c o r a t g e--». Li he fet dos petons. Es tracta d'algú que avui comença les sessions de quimioteràpia
Per l'Empar, la Júlia i l'Isabel