S’han acabat les vacances
Demà és santornemhi. Serà divertit veure les cares de son dels companys. Ha estat un estiu distret, intens. M’ho he passat bé. He viatjat i he menjat coses exquisides. He pujat muntanyes. Podria escriure milers de fulls i tots començarien amb «Recordo un dia que...». Es pot dir que em conec el Montsant com el barri. «Mira, altre cop el còdol aquell». Com aquí: «Mira, altre cop la rajola aquella esquerdada. La mateixa d’ahir». És el que ha de fer un jubilat: cuidar-se. He deixat de fer moltes coses. Potser l’any que vé. Les migdiades han estat llargues. He tornat carregat de projectes. La majoria no els faré. La roba i el nas encara els tinc impregnats de les olors que desprenen els noms del Saüquer, de la Cadolla de les Olletes, de l’Ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara i Santa Magdalena i la de Sant Bartomeu, i els Tres Jurats i el Congost de Fraguerau i la Font de Gleva i les Cadolles Fondes: Ulldemolins! Sense oblidar, és clar, la Morera, Cabacés, Cornudella, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, la Bisbal, la Figuera i Margalef. El cel se n'alegrava, la terra hi feia festa. Encara sento elsoroll de l’aigua del pantà amb tot el que s'hi movia i com jubilaven els camps. No us podeu imaginar la quantitat de coses que hi arriba a haver en un camp. Cridaven de goig els arbres del bosc —si no heu sentit mai els crits de goig d'un arbre encara no heu sentit res— cridaven de goig en veure que venia el Senyor que és la paraula i que venia a judicar la terra; ho judicava tot amb justícia i no es deixava res per judicar. Totes les pedretes de la terra que som —les pedretes del meu ser— i tots els arbres que també som —els arbres del meu ser— amb totes les seves branques i tots els pobles que nosaltres també som, tots els judica de veritat, tots amb la veritat de cadascún. Veritat de la pedreta. En veure’l vaig somriure. Li vaig dir: «No em diguis res: sé perfectament que ho podia haver fet millor»
El Congost de Fraguerau. Fotografia de Xino-xano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada