Recordant els deures de la Júlia
«...per la propera reunió podríem portar cadascú de nosaltres una frase...»
Si voleu llegir l'entrada sencera feu clic aquí
Aquesta és la meva proposta:
Jesús és el cep... però també hauria pogut utilitzar la imatge d’un arbre. Tot arbre dóna fruit. Un fruit: alguna cosa que ha crescut lentament —amb--p a c i è n c i a — durant dies i nits fins que aconsegueix ser saborós i dóna gust de menjar. El món té fam... d’amor. Déu vol satisfer-la. Per això ha creat una mena de fruita anomenada «voluntariat»
«Senyor, feu que sigui prou gustós i prou apetitós. Senyor vós sou el meu arbre: no n’hi ha cap de millor»
és la pregària que sovint li faig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada