dissabte, 22 d’agost del 2015

Sobre... La fidelitat

«En construcció» 
Rut no es volgué separar de Noemí i li digué: «No insisteixis més perquè t'abandoni i em separi de tu. No, jo aniré on tu vagis i viuré on tu visquis: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu» Rt 1
Perquè hi ha fidelitat i no no n'hi ha? La fidelitat és contagiosa? La fidelitat és un fi...? Qui va ser el primer contagiat? I qui el va contagiar a ell? Com és que contagia a uns i a d’altres no? La fidelitat només és una tria entre fidelitat i infidelitat? La fidelitat és decisiva? És decisiva d’una decisió: la fidelitat, com el bé, és «fer-la» més que «ser-ne». Per això sona fort el «serà» de Rut. La fidelitat: en construcció

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Avui, a les lectures del diumenge XXI cicle B, també se'ns informa d'un component menys "voluntariós" però, al final, més potent ("és quan sóc feble, que sóc fort"): "a qui aniriem...?" (si és tot el que tinc!). Potser, com l'esperança, també ens son donades, les nostres fidelitats, i per això mateix, precàries