divendres, 7 d’agost del 2015

Sobre... Llavors de les paraules (2)

Llavors: en un futur, en un més enllà. Ara, aquí, encara no: llavors, sí. Quan un diu una paraula, després de dir-la les coses no segueixen igual, les coses canvien, el món ha canviat. Ha estat dita alguna cosa a algú altre. S’ha parlat. Un alè ha estat vessat fins a desbordar en algú altre. En essència s’ha donat alegria. Una alegria que, sense intermediaris, flueix de la mateixa vida directament. Doncs bé, d’aquest «llavors» de després de la paraula en direm 
llavors de la paraula

Però també podem considerar la paraula com alguna una cosa viva: una planta, per exemple, amb les seves fulles, flors i llavors. Llavors, aquestes llavors serien 
llavors de la paraula

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

"El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i de pa per a menjar, també us proveirà a vosaltres de llavor, la multiplicarà, farà més abundants els fruits de la vostra bondat."

No sabia si "eganxar" la cita aquí o al tema d'avui, "acollir": "llavors", "acollirs", llavors per acollir... Quantes elles!

(des de Pineta, a la vora del Cinca, amb les tres sorores al fons)