diumenge, 16 d’agost del 2015

Sobre... Saludar i no no-saludar


A en Ramon i a en Salva els trobareu els diumenges al Bar Nevada —Carrer de Provença entre Marina i Sardenya— cap a dos quarts de nou.

Formen una... «estranya parella». En Salva fa anys que va deixar la dona i la filla a Cadis. Un cop aquí va començar a beure. Ara viu a un pis d’acollida i els diumenges en Ramon li paga el cafè amb llet i... «està per ell». En Ramon és de Puig-reig. Té vuitanta dos anys i va venir de jove a fer de sastre a Barcelona. De vegades explica el fred del poble a l'hivern: els llençols humits, gelats...

Un bon dia, fa anys, em vaig creuar amb ell per primera vegada i sense que ens coneguéssim de res em va saludar: «Bon dia», digué. Tenia un caminar de passes molt curtes. Una mica com Charlot. Posteriorment m'explicà que havia patit dos ictus

Vaig trigar a reaccionar fins que no li vaig tornar la salutació. La pregunta que enlentí la meva resposta fou: ¿Amb quanta gent m’hauria creuat desde que havia sortit de casa sense que ningú em saludés? Quan algú que no coneixes de res et saluda «perquè sí»... era un senyal que al món encara no tot estava perdut. I encara: O potser sí que ens coneixem? I encara més: O potser som germans...

La qüestió és que no el vaig tornar a trobar més fins que un dia el vaig veure a un bar. El vaig saludar. Ell em va presentar en Salva i em va preguntar «de què ens coneixíem». Vaig haver de «donar-me a conèixer». Li vaig explicar la història. Em va dir que ell sempre tenia per costum de saludar tothom amb qui es creueava i no no-saludar-lo, el conegués o no

Abans els veia cada diumenge. Quan arribava cinc minuts més tard en Salva em deia: Qijo ja me lo tenías preucupao: jeva cinco minutos to el rato con el reló. No para de decí: hoy no viene, hoy ja no viene.

De vegades penso si el cuquillo del voluntariat molt abans que no m’hi apuntés a la parròquia me’l van inculcar ells: això de poder saludar i tractar amb gent que no coneixes de res és formidable i molt tonificant. L’aspecte del món canvia radicalment

Avui els he tornat a veure. Els he dit que ara havia de venir a correcuita, expressament i amb metro, que no patissim si trigàva a tornar. Resposta del Salva: Tranqui, quijo, que hay gente que siempre nos encontramos en el corazón

També he trigat a reaccionar