dissabte, 10 d’octubre del 2015

Sobre... El millor

«—Avi...»
Feia una tarda esplèndida. Sortírem a passejar cap a la font. Em va donar un anís i ens posàrem a parlar de qualsevol cosa com sempre fèiem
Aquell dia em va dir: «No trobes que aquests anissos són millors?»  
Jo li vaig preguntar: «Avi, perquè sempre diem «millor» a tot? Què té de millor allò que l’altra cosa no li té? Perquè diem que «sempre hi ha un millor»? Així doncs, què és el millor del millor de tot? Si tots som iguals què vol dir que algú és millor que algú altre? 
Ell em contestà: «Si ho vols entendre has d’maginar alguna cosa gran, immensa. Aquesta cosa en direm «la millor». Una cosa que t’omplirà de joia i de felicitat, que serà molt més extensa que tots els ceptres i tots els trons del món junts i que, comparada amb ella, totes les riqueses no seran res. Aquesta cosa, de tan gran ni tan sols la podries comparar amb les pedres més precioses perquè tot l'or del món, al seu costat, no valdria ni un gra de sorra i la plata no valdria més que el fang. Imagina una cosa que l'apreciessis fins i tot més que la salut i que la boniquesa. Sa 7
—Avi, vós sabeu quina és aquesta cosa? 
—És la paraula, estimada Glòria. Les coses que has pensat mentre escoltaves són les que són grans. No trobaràs mai res com les paraules que hauràs sentit. Els humans, sempre que diem «millor» tenim al cap que al final del millor de tots-els-millors-del-món, l’últim millor de tots és la paraula mateixa. Per això els humans ens cuidem tant de guardar-les
«Ella exclamà: “Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar”. Però Jesús li digué: “Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden» Lc 11