dilluns, 12 d’octubre del 2015

Sobre... Els espectres

Hi ha rajoles que fan pensar

«Aquells homes sense llei que estaven segurs de dominar el teu poble sant, ara s'havien tancat a casa, presoners de les tenebres, encadenats a una nit inacabable, privats de la teva eterna providència. I quan es pensaven que el vel espès de l'oblit amagaria els seus pecats ocults, es van dispersar, víctimes d'un temor esgarrifós i d'al·lucinacions que els trasbalsaven. Ni el racó que els aixoplugava no els defensava de la por: uns sorolls aterridors retrunyien pertot al seu voltant, mentre apareixien espectres tètrics amb cares llòbregues. El foc no tenia prou força per a fer llum, ni tampoc la lluïssor espurnejant dels estels no gosava il·luminar aquella nit esgarrifosa. Tan sols se'ls anava apareixent una foguera que s'encenia tota sola i que els omplia de terror. I quan desapareixia aquella visió, l'esgarrifament que tenien els feia veure les coses encara amb més por. Els artificis de la màgia resultaven ser impotents i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet. Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l'angoixa i el neguit, ara emmalaltien d'una por que feia riure. I si bé no tenien cap motiu d'espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los. Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir» Sv 17

1 comentari:

Santi Pau Bertran ha dit...

Diu: «...no tenien cap motiu d'espant ! »
Si ens ho mirem fredament i a fons veurem com realment no tenim o no hauríem de tenir mai cap motiu d'espant

És un un gran text en moltes coses