Sobre... Construir

La vida en construcció 

«No reina Dios por lo que uno come o bebe sinó por la justicia, la paz y la alegría que da el Espíritu Santo y el que sirve así a Cristo agrada a Dios y lo apueban los hombres. En resumen, esmerémonos en lo que favorece la paz y construye la vida común» Rm 14

Construye la vida común. «Construir» està clar: el contrari és destruir. «La vida» també està clar. Tenim, doncs, un cos, una vida. La vida aquesta que tenim, però, no és estàtica o passiva sinó construïnt-se, contruïnt el seu cos de vida: la vida en construcció.
Sant Pau aquí ens parla, però, d’un tipus de vida singular: «vida comú» o «vida en comú»
Com deuen ser els constructors d’aquest tipus de vida? Són «especials»? Són arquitectes?
A un constructor d’aquest tipus de vida —de la vida comúo en comú— només li cal una cosa: tenir clar quin o com és el cos d’aquesta vida. Arribar-lo a delimitar com delimitem el nostre. Arribar-ne a tenir cura com en tenim pel nostre. Fer-li el llit ben fet cada dia com li fem al nostre. Coses així
Es desprèn de tot això que un constructor d’aquesta mena el primer que haurà de conèixer és el seu cos

«No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església» Ef 5

Sant Pau parla als pagans. Ens proposa que reflexionem fort les seves propostes. No parla d’«angelets»: parla del cos, d’estimar, d’alimentar, de vestir
I és que, a més de tots els nostres cossos, ell tenia molt clara la delimitació d’aquest immens cos humà anomenat Església com també tenia molt clara la desbordant bellesa i bondat que desprèn el seu cap

 

— Als cos... ins —