Sobre... La sorpresa de les sorpreses

Zacaries digué:

« Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel... 

... ha visitat el seu poble i l'ha redimit ! 

Fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com ho havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes... 

Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut pel seu amor als nostres pares i pel record de l'aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia, tota la vida... 

I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l'amor entranyable del nostre Déu. Perquè ens estima ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau »

Diuen que tots els qui el van sentir recorden de manera especial el mateix moment: quan Zacaries exclamà: «—Ha visitat el seu poble!». Sembla ser que la cara se li il·luminà de tal manera i allargà i enfortí tant el «tat» del «visitat» que aquesta enorme sorpresa arribà fins als qui l’escoltaven. Era com si acabés de veure amb els seus ulls alguna cosa insòlita, impossible, inimaginable i que de tan gran no se’n podia dir res: allò que no era, que era impossible que fós, que ja es donava per perdut i oblidat, acaba de ser allà mateix, en aquell mateix moment i la llum que escampava tanta sorpresa li vingué tota a la cara i arribà fins a nosaltres que en vem quedar contagiats, impregnats. Nosaltres també sentíem com allò impossible, allò inimaginat, allò grandiós i absolutament bo ho teníem davant nostre. Millor dir, hi havíem quedat soldats, havíem passat a formar-ne part. S’obria un forat tan gran, venia tanta llum acollidora d’aquest forat que les coses per a nosaltres mai van tornar a ser iguals 

Els qui el van sentir diuen que la resta de paraules que digué Zacaries van servir per explicar el perquè de tanta sorpresa: que algú tan gran i amb un amor tan entranyable ens hagi visitat i sigui amb nosaltres

— Fotografia: Marta Pau —