dimecres, 4 de novembre del 2015

Sobre... L'espera

«Tot esperant» 
—Del Diari d'un voluntari—
Tot esperant que la doctora ens cridés, dilluns a la tarda, al CAP de Marina:
—Josep, en què esteu pensant?
—Penso, penso... en els àngels o, millor dit, pensava que són els àngels els qui pensen en mi. Pensar d'aquesta manera fa que les coses canvïin. Qui sap si és l'alè d'aquest seu pensament que, més enllà de mi, em crida encara a viure? I si les coses són com t'explico ¿on acabem nosaltres i on comencen ells? Això fa que els puguem sentir ben vius i actius en el nostre interior. Els pares també els veien quan de vegades exclamaven: «Ai, el meu l'angelet!». Deu ser per això que em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare, tot esperant
«El meu cor no és ambiciós, Senyor, no són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses, o de coses massa altes per a mi. Em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons» Sl 30