«No t'escoltaré»
Que allò que és, passés a no ser. Que des del ser en el qual sóc vingués no ser. Que la vida que està sent, no fós o s’escolés o marxés i que en el mateix moment d’anar-se’n m’adonés de qui o què era allò que fins ara havia anomenat vida, el tresor. Que desaparegués. Que la desolació fós immensa, irrevocable. Que desfés la coherència del més petit dels meus teixits
Pànic, espasa, espant, rebuig, desastre, repugnància, infelicitat, alarma, sang serien paraules massa curtes per una pena tan gran: no gosarien ni aixecar cap
En aquesta contenció, en el dol, en aquesta més que tenebra plena d'auguris espantosos —en la contemplació de la possibilitat que tu, alguna vegada, puguessis anul·lar el teu pacte amb nosaltres, el pacte de la vida amb nosaltres— és on Jeremies va percébrer la teva presència per damunt de tota altra presència, en adonar-se i reconèixer que tu i ell estàveu parlant cara a cara
«Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls de nit i de dia, que no s'estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim
Si surto al camp veig les víctimes de l'espasa, si entro a la ciutat veig les víctimes de la fam, fins els profetes i els sacerdots van errants sense esma pel país
És que heu rebutjat de cor Judà? És que sentiu repugnància per Sió? Per què ens heu ferit tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau i som infeliços, esperàvem remei i tot són alarmes
Senyor, reconeixem que som culpables i que els nostres pares també ho han estat: tots hem pecat contra vós
No menyspreeu el lloc que porta el vostre nom, no deshonreu el tron de la vostra glòria. Recordeu el vostre pacte amb nosaltres i no l'anul·leu» Jr 14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada