Beatus
Feliç tu que tems el Senyor i vius seguint els seus camins Sl 127
Només que tinguem una mica consciència d’allò que diem quan diem «Senyor» ¿com podríem anar i viure sense un temor grandiós, sense un espant i una perplexitat que tot ho depassa?
Encara atemorits, però, seguim. Hem sobreviscut, pensem. Un pas més, diem. Només un. I el donem amb el temor que ens queda després del gran temor. Aquest és el camí. No n’hi ha d’altre si parlem de felicitat que és la demostració —la prova d'amor— que aquest és el carreró que ell vol per a nosaltres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada