Vida Creixent
La pregària és una progressió. «Ensenyeu-nos de pregar» És propi de la pregària el no saber-ne res. «La pregària? En construcció!». El temps que es guanya amb la pregària es converteix en espai: l’univers es va poblant... de pregària. Es tracta d’una conquesta passet a passet que, del no res, fa habitable un lloc immens que abans —abans de posar-se a pregar— no hi era
Gent com l’Empar hi avança amb decisió, enteresa i naturalment. Sempre troba foradets i raconets per omplir-los de pregària. Ens va regalar una copa: «Perquè l'ompliu de pregària» va dir
La pregària és una actitud. O tot el dia s’està pregant o no hi ha pregària que valgui. Un no «fitxa» abans i després d'«anar» a pregar. Cada hora té una manera pròpia com té la seva llum però la pregària —la «veu»— només és una. Hi circula la mateixa intimitat i la mateixa confiança tan a les 07:35 com a les 18:47. És cert que no es prega igual pel tram de carrer que va de Girona a Bailèn que pel que va de Roger de Flor a Nàpols. Com tampoc no es prega igual amb o en presència de la Carmen que del Josep però la pregària és única, continuada, amorosa
Exemple de pregària
Obriu Senyor el nostre cor, santifiqueu-lo amb el vostre esperit, que poguem mantenir-nos irreprensibles davant la vinguda del vostre fill
En aquest temps d’advent, d’espera confiada, doneu-nos Senyor de viure en el vostre silenci, aquell silenci del cor que pacifica, asserena i fa créixer el nostre interior
Ens heu cridat a viure en la fe i en l’esperança, Senyor. Que Crist ens atorgui aquella enteresa que ens fa coherents amb el que diem i sincers en allò que creiem
Que el vostre esperit reposi damunt nostre, Senyor. Que sapiguem donar raó, tot vivint-la, de l’esperança que hem posat en vós
Vós, Senyor, que ens heu manifestat el vostre amor a través dels qui han acomplert el diversos oficis de la nostra comunitat, ajudeu aquells que els exerciran durant aquesta setmana que comencem a fi que els practiquin amb generositat
Senyor, tingueu pietat
Aquesta pregària, entre altres coses, es pot (A) llegir, es pot (B) sentir (feu clic aquí. min. 25), es pot (C) pensar, es pot (D) reflexionar, es pot (F) meditar o es pot (G) verbalitzar. Cap d’aquestes maneres és igual però la pregària és la mateixa. Veiem diferents paissatges quan la sentim d’algú o de nosaltres, sols o acompanyats. Cada vegada «sentim» coses diferents. En el nostre interior ressonen veus, espais o colors mai iguals quan hi reflexionem o quan hi meditem o quan finalment deixem de pensar-hi perquè és el senyal que, pacificats, asserenats i crescuts del tot, ens trobem en el centre mateix de la pacificació i de la serenor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada