diumenge, 24 de gener del 2016

Sobre... Exposar el sentit de les coses

El goig del Senyor és la meva força *
Allò que caracteritza un cristià és el tracte que té amb la paraula de Déu i el tracte que la paraula de Déu té amb ell
Com que és un tracte especial o diferent al del llenguatge del carrer, Orígens, teòleg del segle segon, va dir que per llegir la Bíblia profitosament calia fer-ho amb atenció, constància i oració: amb una actitud receptiva i reflexiva envers allò que Déu ens diu. Per això va descriure uns exercicis que ens ajuden a comprendre què significa «llegir» aquest tipus de paraules. Aquesta pràctica és coneguda amb el nom de Lectio divina i es compon de quatre parts: la lectio, la meditatio, l’oratio i la contemplatio (lectura, meditació, oració i contemplació). Aquesta «lectura orant» és personal però se sol completar posteriorment en grup. La Lectio divina s’inspira en les paraules de sant Lluc: «Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava» Lc 2
En el cor de la Lectio divina hi trobem, doncs, el silenci, la lectura, la recerca de la bona notícia continguda en aquestes paraules, la súplica, l’aplicació personal d’allò que s’ha llegit i, per acabar, una acció de gràcies pel que ens ha vingut o hem sentit
Com acabem de veure, el llenguatge per parlar de les coses de Déu és diferent al llenguatge que utilitza el món per parlar de les coses del món però es dóna un moment de pas quan els dos llenguatges volen entrar en contacte: tant l’un com l’altre si es volen entendre han de passar un pont per conèixer què hi ha a l’altra banda, a l’«altre món». D’aquí els levites —el pont— que fan acte de presència al llibre de Nehemies i també l'alegria —«No us entristiu»— i l'emoció —«Tots ploraven mentre escoltaven»— que provoca la paraula de Déu:
En aquells dies, el sacerdot Esdres portà el llibre de la Llei en presència del poble reunit a la plaça de davant la porta de les Aigües, i des del matí fins al migdia el llegí davant de tothom: homes, dones i criatures capaces d'entendre-la. Tot el poble escoltava atentament. Així que Esdres obrí el llibre, tot el poble es posà dret. Esdres llegia ben clar i alguns levites n'exposaven el sentit perquè la lectura fos entenedora. Nehemies, Esdres, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu», perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s'havien portat res, que la diada d'avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força».
 
El castell de la tribu de Leví segons un vitrall de Marc Chagall
Jerusalem, 1960. Font: en.wikipedia.org