Complaguts
El món gira a l’entorn de la paraula «jo» i és difícil treure l’aigua clara del laberint on caiem si ens hi posem a pensar. Qui sóc jo. Què és ser un jo. És desconcertant perquè molts han donat la seva opinió i entre el garbuix immens de tantes coses com s'han arribat a dir hem de trobar el nostre pobre jo. És esgotador. Per això la sol·lució ha de ser tan simple com complexe és el problema
Ara imaginem que tota la càrrega de coneixement implícita en la pregunta pel «jo» l'aboquem en la paraula «tu»
«Tu ets Pere». Aleshores Pere, sense ni pensar, es reconeix a ell mateix. O «T'he vist quan eres sota la figuera, abans que Felip et cridés» o «Tu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva» o «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut»
Totes aquestes frases serien impensables des del punt de vista del «jo»: «Jo sóc Pere», «Jo l’he vist», «Jo baixo de la figuera» o «Jo sóc el seu fill»
Jesús sempre diu: «Tu». «Tu ets el meu Pare estimat». Sap que tard o d’hora el pare li dirà el «tu» esperat. Jesús obté d'aquesta manera un coneixement perfecte que el seu jo només és un tu. I com espera sentir aquesta veu que li diu tu... que és el verdader jo!
Tu vol dir: algú que no sóc jo em crida, coneix el meu veritable nom: «jo» no el sabia
Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut Lc 3
Que fortes que sonen avui aquestes paraules!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada