diumenge, 3 de gener del 2016

Sobre... La comprensió profunda

Us recordo
Avi, tot això que em dèieu abans ja ho comprenc, però hi ha alguna cosa més gran que la comprensió mateixa?
Sí, encara hi ha la «més-que-comprensió» o la comprensió profunda
I en què consisteix aquesta comprensió?
És quan t’adones d’això mateix. L’adonar-te’n és una mena de riu de llum que reviscola pel teu cap fins al teu enteniment. És qui finalment et fa comprendre, ja que tu mateix ho hauràs pogut tocar. D'això en diem «revelació» que vol dir que algú que no som nosaltres ens revela alguna cosa que amb els nostres mitjans no haguéssim pogut conèixer mai
Ah, i què revela?
El coneixement
Quin coneixement?
El de la veritat
I com ho fa?
Il·luminant
I què il·lumina?
La mirada... i també la «més-que-mirada»: la mirada interior
I on, de l’interior, mira aquesta mirada?
Al cor
I perquè al cor i no al cap?
Perquè només d’aquesta manera podem per fi conèixer i deixar de preguntar
I perquè hem de deixar de preguntar?
Perquè hem sentit la veu d’algú tan aprop de la nostra orella que ens hem espantat. Hi havia molta esperança en aquesta veu, hi havia les més grans riqueses. Ens les tenia reservades. I pel to de la seva veu sabem l'abast infinit de fins a quin punt ens estima
Us recordo en les meves pregàries demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades Ef 1