«—Avi...»
Avi, però ¿per què sabem? o ¿per què sabem que sabem? o ¿per què estem tan segurs de saber?
Perquè de molt abans de començar les seves obres el Senyor infantà la saviesa com a primícia de tot el que ha fet i la saviesa era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes la seva complaença
La saviesa era al seu costat quan ell instal·lava la volta del cel, quan traçava el cercle de l'horitzó sobre els oceans, quan fixava el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l'oceà, quan posava límits al mar, quan construïa els fonaments de la terra
La saviesa hi participava i el nostre saber participa d'aquesta saviesa i per això hem acabat sabent i, el que és més important, hem acabat sabent jugar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada