Crònica d'una espera a Subirats
«Surt fora que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada, tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però tampoc no hi era. Després vingué foc, i tampoc no era en el foc. Finalment vingué el murmuri d'un ventijol suau
En aquells dies, Elies arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue't a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada, tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment d després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l'entrada de la cova. Llavors una veu li preguntà: «Elies, per què has vingut, aquí?» Ell respongué: «És que estic ple de zel per vós, Senyor, Déu de l'Univers». 1R 19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada