Júlia obre la reunió de voluntaris del dimarts 31de maig amb aquestes paraules:
Una història de miracles
Una història de miracles
Intentaré resumir-vos un conte
El personatge principal és un savi que té fama de miracler i és visitat per un home ric, terratinent que l’afalaga pel seu poder de fer miracles i li demana que en faci un davant ell. El savi li contesta:
«Esos milagros los hace Dios; yo sólo le pido que conceda un favor para el enfermo o para el ciego; y todo el que tenga suficiente fe en Dios puede hacer lo mismo.»
Continua el terratinent demanant-li que li’n mostri un. El savi li diu:
«¿Esta mañana volvió a salir el sol?...Pues ahí tienes un milagro, el milagro de la luz»
El terratinent no es contenta i vol un miracle de debó i li proposa que sani un cunill ferit que troven a la vorera del camí. El savi continúa dient-li:
«¿Quieres un milagro de verdad? ¿No acaba de dar a luz tu esposa hace unos días?....Ahí tienes el segundo milagro, el milagro de la vida.»
Com encara no queda satisfet i el terratinent vol veure un vertader miracle, el savi li proposa aquest tercer:
«¿Acaso no estamos en época de cosecha? ¿No hay trigo y sorgo donde hace unos meses sólo había tierra?»
El terratinent creu que no s’ha explicat bé però el savi li diu que sí, que entén el que vol però que lamenta decebre’l però que no pot fer-hi res més. Després d’anar-se’n el terratinent, el savi agafà el cunill ferit i el sanà. Un jove deixeble que ho havia presenciat tot li preguntà perquè havia refusat sanar el cunill en presencia de l’home i ho feia ara que havia marxat. Aquesta va ser la seva resposta:
«Lo que buscaba no era un milagro, sino un espectáculo. Le mostré tres milagros y no pudo verlos. Para ser rey, primero hay que ser príncipe, para ser maestro, primero hay que ser alumno. No puedes pedir grandes milagros si no has aprendido a valorar los pequeños milagros que se te muestran a diario. El día que aprendas a reconocer a Dios en todas las pequeñas cosas que ocurren en tu vida, ese día comprenderás que no necesitas más milagros que los que Dios te da todos los días aunque tú no se los hayas pedido!»
Espero que en la vida i en la nostra experiència de voluntaris sapiguem reconèixer aquests miracles quotidians i també ser instruments perquè Déu continuï prodigant-los. Podem, pot ser, transmetre esperança, alegría… vida en definitiva a aquelles persones amb aquestes mancaces pel fet de sentir-se soles. Les obres de misericòrdia espirituals que units a Déu posem en acció poden produïr, segur, molts miracles. És bona també la lliçó de que un miracle no té la finalitat de ser un espectacle sinò de curar, sanar altres persones. Crist mateix no va fer res en benefici propi. No va convertir les pedres en pa per satisfer la pròpia fam. No va baixar de la creu quan el crucificàvem. Desitjo a tots que tinguem molt bona experiència de miracles.
Júlia
El conte és el núm. 21 del llibre Regálame la salud de un cuento de José Carlos Bermejo. SAL TERRAE, 2004. 14ª edició. 152 pàgs. 10 €
—Imatge de les fulles: Marta Pau—
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada