dilluns, 27 de juny del 2016

Sobre... Una gota d'aigua

Aquí on som

Per fer-nos veure fins a quin punt estem units o soldats a la mateixa vida sant Pau diu que «tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell» i com que nosaltres mentre no es demostri el contrari som dins d'aquest «tot» no sabem com explicar-ho perquè per explicar alguna cosa s’ha d'estar fora d’ella.
«Senyors, pareu atenció: ara, un ‘jo’ molt important, us explicarà una cosa». Això podríem dir que és la quinta essència de la ironia perquè fa veure que aquest senyor tan important se situa fora del món per parlar del món: com si fós Déu! Però aquesta no és la intenció de sant Pau quan escriu la frase als cristians de Roma. Sant Pau ha pres la ferma i temerària decisió de parlar desde dins, de parlar des del mateix corrent d’aigua viva del qual ell forma part —una gota d’aigua— i no sap com fer-ho per explicar-nos-ho sense deixar de ser una sola cosa amb el corrent ni un instant i com que no en sap més acaba la frase en contemplació. «Tot és u. Glòria a l’u»

Tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amén.

Per apropar-nos a aquesta temeritat de sant Pau podem recórrer a paraules com soldadura, adherència, unió, enllaç, connexió, fixació, adjunció, agafament, incrustació, lligam, aglutinació o juxtaposició i també podem utilitzar paraules com amistat, solidaritat, fidelitat, afecció, vinculació, lleialtat o aliança que amb una llambregada ens fan veure per un instant l’evidència que tot és un u del qual nosaltres formem part. Tot és u: tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amén. 
Rublev també va voler explicar-ho. «Tot ve d’ell» li diu l’angel de la dreta a l’àngel central que mirant-se a l’àngel de l’esquerra diu «tot passa per ell» mentre l’àngel de la dreta diu «tot va cap a ell»... i perquè això algú ens ho ha revelat ara sabem que és aquí on som.