Sobre... Com ens estima

«—Avi...»

—Avi, com ens estima el Pare del cel?
—Ens estima tant que no ens ho acabem de creure i per això Jesús aprofita qualsevol ocasió per recordar-nos-ho. Per exemple, una vegada va dir que el Pare del cel ens honorava. Ja veus, ens honora a nosaltres que l’hauríem d’honorar a ell!
—Avi, què vol dir honorar?
—Vol dir retre honor a algú o alguna cosa, enaltir o premiar el seu mèrit. També vol dir acollir. «El Pare acull els qui es fan servidors de Jesús». I això vol dir que ens beneix —ens honora i ens beneix— ens protegeix, ens exalça, ens reconeix a la plaça amb gran alegria com a amics seus, ens considera tal com som i ens magnifica, ens aplaudeix en tot el que fem i ens respecta i venera. En definitiva, està orgullós de nosaltres
—Sempre?
—I tant! Sempre que ens fem servidors de Jesús.
—Avi, i com ens en podem fer?
—Només hi ha una manera que és fent-nos-en i no només volent-nos-en fer o pensant que ja en som. Quan ho fem —quan ens fem servidors de Jesús— el Pare ens honora fins al punt que podem percebre la seva estimació en el recó més amagat del nostre ser.
—Però avi ¿que no ho érem, abans, de servidors seus?
—Es veu que avui encara no ho érem però ara ja «ha arribat l’hora» perquè ja ens n’estem fent, perquè només fent-nos-en estem allà on hem d’estar i perquè en aquest lloc és on està Jesús: exactament en aquest lloc, sense cap escletxa que ens en separi fins al punt que arribem a ser una sola cosa amb ell i amb el Pare que tant ens estima.

Ha arribat l’hora. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. (Jo 12)