Res més agradable
Hi havia un profeta que tenia cura d'uns sicomors. De tots ells penjaven unes tires de roba esfilagarsada que vibraven amb el vent. Això havia fet que aquells camps fossin molt admirats.
Deia que ell i els sicomors eren una sola cosa, que no hi havia cap distància ni separació, que era com si estiguessin soldats. Deia que podia veure el cordó umbilical que sortia de tots ells com si fossin cintes. Deia que podia sentir el fluxe d’energia que els unia i que no hi havia res més agradable en el món que aquesta unió. També deia que aquesta és la manera com estem units amb tot l'univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada