Déu em té
A la fi Job es posà a parlar i digué: «Quan em trobi una mica millor vull escriure un tractat per explicar la presència de Déu sempre i a tot arreu. Demostraré com, de tant que ens estima, ens té acorralats per totes bandes i no ens deixa ni un instant. Serà una mica llarg, és clar. Començaré amb un viatge als orígens, a abans del naixement. No m’estalviaré cap pas. Descriuré els llocs del dolor i de la desesperació extrems. Escorcollaré tots els camins, fins i tot els camins d’enlloc. Ho faré de manera tan exhaustiva que no quedarà cap lloc buit, cap distància, cap superfície, cap clariana, forat, interstici, zona, àrea o àmbit per explicar i ho podré fer amb molt de detall perquè abans hauré escodrinyat a fons tots aquests llocs i sabré de què estic parlant quan parlo de l’amor que Déu em té.
A la fi Job es posà a parlar i digué: «Déu ens té acorralats per totes bandes» Jb 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada