dissabte, 17 de setembre del 2016

Sobre... El cossos de llum

«Ve després»

De vegades he pensat que un «cos de llum» és possible o potser fins i tot inevitable en tota persona com si fos rar que no es manifestés als nostres ulls a plena llum i pel carrer. Quan ho penso, però, sempre acabo deixant el pensament pendent al calaix amb la sensació que no tinc prou elements per compondre’l del tot.  
Un cos de llum, un equivalent al nostre cos però lluminós, resplendent, radiant, net i molt blanc. De vegades me'n venien indicis per una mirada fugissera d’ulls espurnejants però en el fons aquest cos de llum no es movia de la foscor on l’havia pensat. Que rar que, de natural, no sigui mai visible, que rar que no me n’hagi trobat mai cap al metro amb tants de cossos com s’hi donen, que rar si l’evidència que existeix és tan forta.
Sant Pau diu que aquest cos, efectivament, existeix però que no «és» sinó que es fabrica, que es fa, que «hi ha cossos que reben la vida de l'Esperit». El cos espiritual, diu, ve «després». Ve després del cos «animal-animat». Ve després d’anys de treball, després de molta foscor, després de molta por. Ve amb el segon home que ve després del primer. Però molt probablement només vingui quan veu un motiu per venir. Sant Pau ens diu que aquest motiu perquè el cos de llum es manifesti no és altre que el de «donar vida». Ve el cos de llum, vé. Vine. Amén
Ha estat sembrat un cos que es consumia, però ressuscitarà un cos que mai no es consumirà; era feble i miserable, i ressuscitarà fort i gloriós; era un cos del regne animal, i ressuscitarà un cos espiritual. Perquè hi ha cossos d'éssers animats, però també hi ha cossos que reben la vida de l'Esperit. Efectivament, l'Escriptura diu que quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dóna vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel. 1C 15