Sobre l'alegria d'un monitor
Monitor i monició venen del verb llatí monere que volia dir fer veure, fer pensar, advertir o aconsellar. El monitor «fa» pensar perquè un monitor sap fer de monitor d’un mateix: «Em faig pensar, m’obligo a pensar, no em permeto —no em puc permetre— el luxe de desaprofitar cap possibilitat de pensar. M’amonesto, m’adverteixo, m’aviso, em reprenc, em renyo, doncs, per les coses que he deixat de pensar i per la de coses que encara em queden per pensar perquè sempre que es vulgui tot és pensable i donador de pensament. M’amonesto, m’adverteixo, m’aconsello... i així em salvo. Si m’amonesto ja estic salvat solen dir els monitors. Vaig pel món amonestant-me per pensar-me per aclarir-me».
Un monitor, amb les seves monicions, «presenta» però al mateix temps adverteix i aconsella: «noteu com es diu o s’ha dit o es dirà...» i el monitor sap que això és bo i valuós per a tothom.
Un monitor és un pont perplexe —«en suspens»— entre dos «allà», entre dues dimensions desconegudes per immenses. «Hi ha el cel», diu el monitor, i en parla com si fos casa seva sense haver-hi estat mai. En parla a la terra on tampoc no ha estat mai. Es mira a uns i altres i no pot evitar sentir alegria.
El monitor, perquè veu el cel, parla del cel i la terra fa festa. El monitor, perquè veu la terra, parla de la terra i el cel també fa festa. El monitor és amic d’aquí i d’allà i fa un gran arc, un pont tan gran com el de l’horitzó. Encara que ell no salti, un monitor, per exemple, és imprescindible en un circ per adverir i «fer veure» els imminents i arriscadíssims salts que d’un moment a l’altre es produïran. Hi ha monitors famosos que saben provocar en el públic salts molt més mortals i perillosos que els dels trapezistes.
El monitor, sense paraules de cel, sap parlar del cel a la terra i de la terra al cel. El monitor quan parla del cel ho fa amb paraules convençudes i concient del corrent d’aire-de-cel que circula per la seva sang.
El domini que ha de tenir un monitor en la paraula es basa en que no en té cap, de domini. El monitor es deixa portar per la paraula mateixa. Per això es diu que un monitor actua però també és l’acte mateix d'actuar, perquè un monitor, prèviament, «s'ha posat en mans de tota mena de proves però es manté en el seu propòsit i no l'abandona i apren la saviesa —el fer pensar— en els camins de la vida i accepta tot allò que li vindrà».
Fill meu, si has decidit de ser un fidel de Déu, t'has posat en mans de tota mena de proves. Mantén-te en el teu propòsit, no l'abandonis, i aprendràs la saviesa en els camins de la vida. Accepta tot allò que et vindrà, sigues pacient en la malaltia i en la pobresa, que l'or el proven amb foc però Déu prova els seus homes en la fornal de la pobresa. Sir 2,1-13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada