Coses de tanta crescuda com aquestes
—Avi, què hi havia abans de l'amor?
—No ho sé. Tan sols sé que abans de parlar d’amor, en primer lloc s’ha d’estimar. Aquest és un abans «actiu», molt poderós i previ a l'amor mateix, perquè és un ara. Però és un ara tan etern que amb l'eternitat extraordinàriament envolvent que té, causa l’atracció que caracteritza l'amor, tot i que aquesta gran atracció només és possible quan es conjuga i té noms i cognoms com quan diem: ell atrau.
La fidelitat també és conseqüència d'aquesta eternitat. I no és que hi hagi amors «no-eterns», és que és inherent a l’amor l’eternitat de tots els temps aplegats en un sol moment lluminós que és quan l’amor «es dóna».
Aquest moment és tan gran que fins i tot té jardins per on passejar i comentar distesament coses de tranta crescuda com aquestes.
T’estimo amb un amor etern; per això t’he atret i et sóc fidel. Jr 31
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada