En canvi els altres no
De vegades, pensant que hem fet tots els deures, recordem de repent una cosa insignificant que ens havia passat per alt perquè era com si hagués estat invisible o perquè mai no havíem pensat que hi fos. Quan la trobem o la recordem solem exclamar: «No, espera, que encara falta una cosa» i passa sovint que aquesta cosa capgira tant el nostre treball que ens obliga a fer-lo de nou.
«Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat» vol dir que el més petit era l’únic que feia el que havia de fer —treballar— i per això va passar desapercebut de tothom i com que tots nosaltres estem plens de molt petits com aquest no podem baixar la guardia de cap manera perquè, tot i que estiguem molt segurs que «hi som del tot», sempre ens quedarà un més-petit oblidat en qualsevol recó del cor.
Per això, per això val tant la pena vetllar. Tan sols per això: perquè el més petit sempre té el cabell roig i els ulls bonics i tot ell fa goig de veure, en canvi els altres no.
Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David. 1S 16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada