Entra en la perfecció
—Avi, si no el podem tocar ni veure ni conèixer ¿com ho podem fer per saber-ne res?
És molt fàcil. T’has d’imaginar que l’amor és un vestit lleuger com una brisa. Ara t'has d'imaginar que és dins del teu armari i que obres les portes i que el veus i que, tot just tocar-lo, el tries.
Aquest vestit, però, té la característica que tots els qui se’l posen desapareixen en la levitat i la fragilitat que són l’abillament mateix del vestit perquè està teixit amb fibres d'aquestes. Per què desapareixen? Perquè els qui se'l posen queden perfectament impregnats i lligats a ell perquè ell abans ja s’havia lligat i impregnat de tots ells.
Per posar-se un vestit com aquest no cal fer gestos per empolainar-se o perfeccionar-se davant del mirall. No cal fer cap mena d'esforç perquè qui entra o es posa un vestit tan fet a mida com aquest es posa o entra en la perfecció.
Però per damunt de tot revestiu-vos de l’amor que tot ho lliga i perfecciona. Col 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada