Sense traslladar-se
—Avi, l’amor es pot veure?
—I tant! Però l'amor no tan sols es veu com quan veiem una margarita sinó succeïnt a l'acte i en l'acte mateix de veure-hi que té la nostra pròpia vista. Això passa quan els nostres ulls no només veuen a l’amor, sinó que «veuen amor» ja que per a ells el fet de veure-hi és com rajar-lo perquè aleshores els ulls mateixos són amor i per això ragen amor, veuen amor i miren amor i era això el que volia sant Pau quan va escriure: «Volia que veiéssiu el gran amor que us tinc». Sant Pau volia que els ulls dels qui estimava veiessin-amor, que miressin-amor, que ragessin-amor: que el seu veure-hi fos una sola i mateixa cosa que l’amor. Per què? Perquè l'amor era el lloc des d'on s'expressava i perquè d'aquesta manera, en ser tots una sola i mateixa cosa amb l'amor, ja no hauria d'escriure ni amb aflicció ni amb angoixa ni amb llàgrimes ni amb tristesa perquè ni tan sols caldria traslladar-se de lloc.
Us vaig escriure afligit i amb l’angoixa al cor, enmig de moltes llàgrimes. Però no era per entristir-vos; volia que veiéssiu el gran amor que us tinc. 2 Co 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada