Hi ha una cosa...
Jesús, als qui no som experts, ens envia amb aquestes instruccions:
«De camí cap aquest interior que, quan hi arribis recorda que serà sagrat, has de predicar dient: “El Regne del cel és a prop”. També, de camí, cura malalts i no t’emportis res i quan finalment entris, busca, saluda, parla, dóna la pau però si no t’escolten surt». Mt 10
Doncs bé, si no ho he entès malament, tan sols és permesa l’entrada en un interior sagrat a qui prèviament s’haurà sabut despullar. Diu: «No porteu diners, ni or, ni plata, ni moneda, no prengueu sarró, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó», com dient: «Sigueu blancs com jo sóc blanc». Però qui estigui disposat a entrar-hi també haurà de tenir present que l’acte d’introduïr-s’hi va aparellat amb l’acte de parlar, perquè aquest endinsament mai és silenciós de res: al contrari, és el regne per excel·lència de la paraula i tan sols així, un cop trobada l’excel·lència de la paraula, podem comprendre que sigui un treball tan gran. Per això, qui té aquest ofici cal que sigui mantingut —o retingut— en aquest interior, altrament els qui són dins, si ell callava, mai no sentirien allò que els havia de dir: que hi ha una cosa immediata, important, que és molt bona i que està molt a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada