Mmmmm!
Sobre «Poblar o deixar que els pobles que l'hagin de poblar poblin aquest interior en nosaltres»
Poblar un lloc! La idea és lluminosa i genèsica perquè evoca que podem poblar-lo partint de zero. També perquè evoca de què podria estar poblat el nostre interior i, si estés per poblar, ens faria pensar en allò amb el que el poblaríem: magraners, romaní o un hort i tot de recs per fer-hi arribar aigua. Dia a dia caldria tenir-ne cura de manera rítmica i el ritme faria la cançó i la cançó l'ànima. Mmmmm!
Blat, vi, oli, cries dels ramats i horts amarats d'aigua no patiran mai més d'escassetat: llavors dansaran d'alegria les noies, joves i vells dansaran junts i l'abundor de casa meva saciarà el meu poble. Jr 31
Sí, sens dubte: llavors dansaran. Dansaran i xuclaran:
Xuclareu i us saciareu del pit que consola, sereu alletats amb les delícies del seu ric aliment, decantant cap a ella —cap a l'ànima— com un riu, la pau i el benestar, la riquesa dels pobles, com un torrent desbordant. Vosaltres en xuclareu les delícies. Sereu portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l'herba els vostres ossos. Is 66
Sempre m'ha sorprès molt que per parlar d'allò que pobla aquest interior nostre haguem d'anar a parar a coses tan admirables i simples com aquestes. Les reconeixem? Ja les teníem i no ho sabíem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada