Sobre... Reconèixer el deute

Imprescindibles 

Què vol dir sant Pau quan escriu «en vosaltres»?

Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu. Rm 8

Si vol dir dins nostre no ens queda més remei que fer una contorsió cap al nostre interior i, un cop dins, estar disposats a romandre-hi fins a familiaritzar-nos amb tot el que allà s'hi dóna. Jacob estava tan avesat a aquest indret que parla fins i tot d'una escala que hi havia. Li era tan habitual que la reconeixia com l’escala que anava des de la terra fins al cel. Els àngels hi pujaven i baixaven i, una vegada, en un dels seus graons, el Senyor s'aturà molt prop d'ell. 

Sant Pau parla als cristians de Roma que tenien coneixement d'aquest interior sagrat, i ho fa per encoratjar-los a que no es cansin mai de tastar-lo, de delectar-se'n, de contemplar-lo, de sojornar-hi fins habituar-s'hi, fins a assistir al propi acte de donació de la mateixa vida. Viure segons aquestes mires vol dir viure en retrocés cap un interior on circula un tipus de vida que no li cal la paraula mort per explicar-se.

¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? 1 Co 3 

Encoratja fins a tal punt als romans que tan sols sembla voler sentir-los exclamar com va fer Jacob: «El Senyor era present aquí i jo no ho sabia!». Els encoratja a veure-hi amb els ulls clavats en aquest interior sense permetre que desplacin ni un pèl la seva òrbita com ell fa quan puntualitza i repeteix amb totes les paraules l'argument dels arguments: «si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals». 

Aquest argument té una lògica tan pura que dóna la clau per entendre que allò més econòmic o millor que podem fer per la vida és incloure en el nostre vocabulari la paraula deute. És bo que la incloem i la reconeguem. És bo, just i sa viure així. Els nostres fluxes energètics queden ventilats i desembussats i respirem a ple pulmó perquè això és així i perquè és veritat. És bo que el deute sigui la gramàtica per parlar i entendre’s amb aquesta vida que és dins la gerra de terrissa que som. 

Simplement es tracta de reconèixer el deute, tot i que qui sap si en el fons no actuem al dictat de la mateixa vida que, perquè li som imprescindibles, necessita que li siguem deutors.