Prendre possessió (2)
Quan finalment haurem donat el pas, ens trobem amb la sorpresa que és el mateix interior que es dirigeix a nosaltres amb paraules semblants a les que havíem dit abans de donar-lo: «Tu ets meu, et reconec, t’acullo i et prenc per possessió».
Aquestes paraules de benvinguda —aquests «oracles gloriosos»— fan que ja no ens quedi cap dubte que hem arribat a casa. I tan és així que són molts els qui surten a rebre’ns i ens saluden tot presentant-se amb efusió: «Aquest i aquell altre també són ciutadans de l’interior». Entre ells hi ha nombrosos cantors i dansaires que, mentre algú pren nota del nostre nom per inscriure’l en el llibre de registre, aclamen: «Benvingut, tu també, ciutadà de l’interior!».
La segona part del salm vuitanta-set diu:
Compto Egipte i Babilònia entre els fidels que em coneixen. A Filistea, a Tir i a Etiopia els dic: Fills de Sió». Diuen d'ella: «És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada: aquest i aquell altre són fills de Sió». El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió» I els cantors i els dansaires responen: «Ciutadans de Sió». Sl 87
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada