dissabte, 5 d’agost del 2017

Sobre... Fichte

Diàfan 
«Si hi entreu —si entreu en el vostre interior sagrat de persona— us espera la més gran sorpresa que mai haureu imaginat: "la divinitat mateixa entrarà en vosaltres en la seva forma més primitiva, com a vida, com la vostra pròpia vida"». 
Aquesta frase és del filòsof alemany Johann Gottlieb Fichte (1762-1814) però podria ser d'un místic. Diu que «la divinitat entra», que «entra en mi» i que «entra en la forma més antiga» —la original— però, com que estem parlant de la divinitat, és de suposar que al mateix temps també entra en la seva forma més actual: ara. 
Com que sabem que la paraula «divinitat» en temps de Fichte no era una paraula qualsevol, per això hem gosat preguntar-li:  
«—Disculpi senyor Johann ¿Com podria entrar una divinitat dintre meu? Que no ho veu que això és impossible o impensable? Ni hi cabria ni jo sobreviuria».  
«—Estimat —ens podria contestar— no em podeu negar que entra perquè això és prou perceptible, palpable i... amable! Entra perquè si no entrés cap religió ni ningú n’hauria dit mai res i resulta que en el fons, a poc que rasquem, tothom parla del mateix. Entra en un molt dolç acte d’entrar. Entra molt amablement i amb un gran somriure. Si no fos així els humans no perdríem el temps parlant-ne o —i això és el més important— gaudint-ne, no trobeu?». 
La formulació d’aquest pensament és molt neta, clara, simple i transparent. Probablement Fichte buscà la paraula més reconeixible a simple vista, la més simplement explicable a un infant, la més irreductible en «la vida» de tota persona per aparellar-la amb la paraula «divinitat» i va somriure quan es va adonar que l'acabava de dir: «La vida! La nostra pròpia vida!» La vida és la divinitat! Al mateix temps que la divinitat, doncs, la vida ha d’entrar —perquè entra— en nosaltres i en cap cas una sense l’altra i això és una evidència ja que no som morts. 
Probablement en el cor de Fichte glatia molt fortament aquell tan diàfan «Jo sóc la vida» de Jesús.
Glatir: voler, anhelar, cobejar, aspirar, ambicionar, pretendre, delerar, delir-se, impacientar-se, desficiar-se.