dilluns, 21 d’agost del 2017

Sobre... L'oració

Quantes coses! 

Diu el Senyor: jo els faré entrar i prendran part en les festes dins la meva casa d'oració  Is 56
L’interior sagrat de la persona no són les parets que el limiten.
L’interior sempre està fent-se. L’interior és oració.
L’oració sempre està fent-se, l’oració és aquest interior sagrat.
L’oració, però, abans de començar necessita un primer impuls, un copet de res a l’espatlla que la desvetlli i la posi en marxa. Algú que li digui: «Jo t’hi faré entrar».
Sense aquesta veu, una oració mai no començaria i per això li és imprescindible el testimoni d'algú que, per haver-hi estat, l’encoratgi a entrar on ella vol entrar, allà on tot és oració.
Descriure els espais d’aquest interior en els quals entra l’oració és impossible. Cap mesura ni cap mesurador serviria perquè allà, un pam de terra conté «miríades d'àngels, l'aplec festiu i l'assemblea dels primers inscrits». He 12  
Quantes coses que depenen d'un cop de no res a l'espatlla!
A Rosa Clemente
«amb els àngels, amb els primers inscrits, a l'aplec festiu»
21 d'agost