Tu ets el mateix
Per parlar de l’interior d’un dels arbres més antics del món solem parlar del seu cor. Parlem del cor de la figuera perquè és lògic pensar que amb ell ens arribin també els coneixements més antics del món. Posar-se sota la seva ombra, doncs, és entrar en comunió amb coneixements com a mínim dels temps d’Adam i Eva que la van utilitzar de vestit. Un, doncs, quan està sota una figuera, està sota coses grans o molt grans i si respireu la fragància tan intensa de les seves fulles veureu com té el poder de transportar-nos-hi. La paraula ficus és molt antiga i ni els hebreus, ni els grecs, ni els llatins, es van molestar mai a adaptar-la. Així, sense etimologia, ha passat pràcticament igual de generació en generació. Aquest breu diàleg dóna tetimoni de les coses grans o molt grans que poden passar a l’abric d’una figuera:
Felip digué a Bartomeu: —L’hem trobat. És un dels nostres.
Bartomeu li contestà: —En pot sortir res de bo d’aquí?
Felip digué: —Vine i ho veuràs.
Jesús, en veure'l, digué: —Mireu, un home que no enganya, un home transparent.
Bartomeu li contestà: —D'on em coneixes?
Jesús digué: —T'he vist quan eres sota la figuera.
Bartomeu li contestà: —Tu ets Fill del mateix Déu.
Jesús digué: —Creus perquè et dic que t'he vist sota la figuera?
Bartomeu li contestà —Tu ets el mateix amb qui jo abans estava tan unit, allà, a l’interior, a l’ombra d’aquella antiga figuera. Tu ets ell. Amén.
1 comentari:
És incontestable que al nostre Jesús li agradaven les figues. Recordo que el meu pare ens portava a pescar a la vora del riu. Alguna vegada la mare ens havia agafat figues d'una figuera que hi hagués pels voltants. Eren tan bones que després, algun altre dia en algun altre lloc, quan veies una figuera t'hi acostaves per veure si hi havia figues, i no, tan sols les fulles. Ara, 29 d'agost, sí que és temps de figues.
L'escena amagada de la figuera fa present en l'Evangeli un exemple dels prodigis senzills que alguna vegada Déu ens regala. Tal com li va passar a Natanael, potser no mereixen o no poden ser explicats, però en prenem nota.
Gràcies, Santi. Anem llegint a poc a poc tot el que ens vas deixant per aquí.
Publica un comentari a l'entrada