dimarts, 1 d’agost de 2017

Sobre... Vacances

La mandra del voluntari 
Un conte 
Fra Ginebre —Fratello Ginepro di Assisi. Bevagna, 1190 – Roma, 1258— fou un dels primers amics de sant Francesc. Era un frare molt simpàtic que santa Clara anomenava «joglar de Déu» per les seves enlluernadores ocurrències que tenien molt de místiques i molt de poètiques.  
Fra Ginebre es prengué tan al peu de la lletra l’esperit franciscà que un dia descobrí que el millor per a viure era dir-ne a tot «germà». Així, per exemple, tan bon punt es llevaba exclamava: «Hola germana aigua!» o «Hola germana sandàlia!» i es passava el dia agermanant-se amb totes les coses que Déu li posava al davant, una darrera l’altre. 
Com tot mortal, però, fra Ginebre també tenia mandra. Li venia poc abans d’anar a fer un «servei» ja que, en el seu temps i a la seva manera, ell també fou un voluntari exemplar com tots nosaltres. Deia: «Quina mandra, ara, després de vacances i amb el sol que fa, haver d’anar fins aquell mas; tan bé que s'està aquí, a la fresqueta...» 
Un dia, però, se li acudí d’aplicar el seu sistema —«Hola germà llop, hola germana flor, hola germà ocell, etc.»— a la mandra i digué: «Hola germana mandra».  
Aleshores, a la pobre mandra a qui mai abans ningú no havia parlat ni estimat, se li ompliren els ulls de tanta alegria, que tota ella —la mandra— es transformà en coratge i simpatia i així és com aquell dia tots dos —la mandra i Ginebre— anaren de bracet fins a casa del beneficiari que estava a una hora de camí, sota un sol de justícia, però cantant i ballant com si res:
Lloat siau, Senyor, per la germana nostra mare terra, la qual ens sustenta i ens governa i produeix molts de fruits amb flors colorides i herba.  
El beneficiari, en veure’ls arribar, exclamà: «Caram, Ginebre, com és que avui veniu acompanyat? Qui és aquesta jove tan formosa que porteu de bracet?». Fra Ginebre amb un gest de cortesia es tragué la caputxa i feu les presentacions: «Germà Josep, us presento la meva amiga Mandra. Germana Mandra us presento el meu amic Josep» i tots tres s’encaminaren cap a la font a passar la tarda tot cantant: 
Lloat siau, Senyor, per la germana aigua, la qual és molt útil i humil i preciosa i casta. 
Com que s'hi estava tant bé, aquell dia van apurar fins l'útim moment del capvespre i quan començà de fer-se fosc, tornaren xino-xano entonant: 
Lloat siau, Senyor, per la germana lluna i les estrelles, al cel les has fetes clares i precioses i belles. 
Un cop a casa, Ginebre tingué cura d’en Josep mentre la germana Mandra encenia la llar de foc i preparava el sopar tot taral·lejant: 
Lloat siau, Missenyor, pel germà foc, pel qual tu la nit ens il·lumines, i ell és bell i alegre i robustós i fort. 
En Josep, que havia quedat contagiat per tantes i tan belles melodies, no vulgué ser menys i per acomiadar-los, una mica emocionat, improvitzà: 
Lloat siau, Senyor, per aquells qui perdonen per la teva amor i sostenen malaltia i tribulació. Beats aquells qui es mantindran en pau, car de vós, Altíssim, seran coronats! 
De retorn al convent, la germana Mandra se sentia tan extraordinàriament feliç que li demanà permís a Ginebre per tornar l’endemà. Ell, davant la possibilitat de tenir l'ajut d'una companya tan eficient, exclamà: «Benvinguda a la Penya dels Voluntaris, germana Mandra!» i, pensant que el sol del dia següent ja els estava esperant, cantussejà movent els braços i giravoltant molt dolçament:
Lloat siau, Missenyor, amb totes tes criatures, especialment per nostre Germà Sol, el qual fa la claror i ens illumines. I ell és bell i radiant amb gran esplendor; de tu, Altíssim, porta significació. 
 
––––––––––––––––––––
Traducció dels fragments del Càntic del Sol: Fra Antoni Maria de Barcelona, O. M. C., 1889
Bibliografia sumària: Juan R. de Legísima i Lino Gómez Canedo: San Francisco de Asís. Sus escritos. Las Florecillas. BAC, Madrid, 1971, págs. 206-221
Imatge: Giotto di Bondone, frescos de la Vida de Sant Francesc. Assís