diumenge, 3 de setembre del 2017

Sobre... La cambra interior sagrada

«La cambra interior sagrada»

Exercicis d’interiorització

oOo

He aplegat els textos que porten l'etiqueta «Interior» en un pdf.
Si hi voleu accedir podeu fer clic aquí
Com a postludi he escrit aquesta «Cua»

oOo

Cua
Llavors reflexionà i es digué: aniré a trobar el pare. Lc 15 
El Fill Pròdig és l’encarnació d’això portem dit. El fill pròdig torna a casa, torna a l’interior i d’aquest tornar ell en fa un treball, es veu obligat a fer-lo per no sucumbir. Sense un interior on poder hostatjar o pensar amorosament totes les coses que li han passat no sobreviuria. Necessita aquest lloc i per això el crea i el pateix i el gaudeix. Les «noves-velles» costums de casa el seu pare després de tant temps d’estar-ne allunyat convivint amb les «velles-noves» costums que ell havia adquirit «allà». Tot això pobla el seu interior. La seva ànima és això. És sagrada de tot això perquè aquí les coses, enlentides, han estat pensades —reflexionades— i encaminades. 
Tots els interiors de tothom estan fets de coses semblantment grans i, si això és així, vol dir que aquesta també és la història dels profetes i de Jesús mateix i ens demostra com és urgent prendre consciència de tots els detalls per més insignificants que ens semblin d’aquest interior perquè tots som fills pròdigs, tots tornem amb el nostre bagatge a casa, a l’interior, al Pare.  
El cristianisme —el Llibre, la Bíblia, la Paraula, els sacraments, els exercicis de pietat, etc.— ens convida a prendre molt seriosament aquests exercicis d’interiorització —«exercicis espirituals»— i ens dóna eines molt subtils i enriquidores per combatre l’«enemic». La força ens vindrà en funció de la profunditat en la qual ens haurem submergit en aquest interior nostre que és un lloc creador d’immunologia per excel·lència. En alerta constant i amb fortes mesures de precaució podem entrar amb tranquilitat en la confrontació activa amb tot allò que té la capacitat de matar-nos oposant-li la nostra capacitat específica de persona que haurem après a ser per sobreposar-nos a la mort.  
El nostre entorn també és la nostra trascendència i, com més gran és el perill que emana de l’exterior més fortament li hem de fer front de manera cada vegada més trascendent. Per això ens cal l’autoritat d’una «altra vida» en la pròpia vida que sigui el nostre més íntim «encara no» ja que, la meva transformació, això sí que és urgent! 
Ens cal l’autoritat de «les escriptures» que, com un entrenador, ens diuen: «Tu pots el que vols, tu has de poder voler allò que has de fer i en tens capacitat i jo no vull de cap manera que tu no vulguis». Com un bon entrenador, doncs, constantment ens dissuadeix d’abandonar com ho fan els sagraments i la Paraula i l’Església.