dissabte, 16 de setembre del 2017

Sobre... «La raó il·luminada»

Com el llaç d’un amant 
La fe anima
La fe anima la raó
La fe anima la raó a donar un pas, pas al qual la raó no té res a dir ni a objectar ja que, en tot cas, sempre en sortirà beneficiada amb il·luminació.
En l'ordre de la intel·lecció divina no té perquè no donar-se algun tipus de comprensió i aquest coneixement ens serà donat per processó.
Al centre de l'acció generadora d’aquesta processó és on hi ha la veritable vida de Déu. La nostra història, les nostres experiències d’homes tot i que en participen no ho són o ho són per participació i en tot això hi ha acció i, perquè hi ha l’acció d'entendre, hi ha verb, de la mateixa manera que perquè hi ha vida hi ha fill. D'aquí que, quan parlem de Déu, de la processó del verb en diem generació i del verb que en procedeix en diem fill. 
En tota acció intel·lectual o espiritual, si no volem que sigui sonsa, mai no hi pot faltar el «medi diví» que envolta l'operació d'entendre, com el llaç d’un amant que uneix la ment amb el seu verb i com un fruit que emana de la unió d’ambdós. Aquest «ambient diví» de comunió i d'amor dóna lloc a l'operació d'estimar que segueix a la d'entendre i de la qual emana l'esperit. Sant Tomàs diu: «L'estimat roman en l'amant com, per la concepció del verb, la realitat entesa o dita roman en qui l’entén o en qui la diu» SumTh, 1