Sobre... La sorpresa de mossèn Rovira

Puntualitzacions

Potser aquestes quatre consideracions en clau de pregària ajudin a entendre —o a puntualitzar o a evocar— una mica millor la sorpresa d'aquell «Déu és» d'ahir.

Primera consideració: El malgrat tot tan absolut que hi ha en Déu

Ni que els injustos creixin com l'herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran que no se'n parlarà mai més. Però vós, Senyor, sou excels per sempre. Sl 91

Ni que: «Ni que nosaltres pensem o deixem de pensar, ni que fem res o deixem de fer-ho, ni que fem moltíssims exercicis de pietat, ni que res de res... “Déu és”: Vós, Senyor, sou... excels per sempre».

Segona consideració: La vivacitat amb la qual mossèn Rovira digué aquestes dues paraules i els comentaris que hi afegí.

Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris de Déu; encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor, per proclamar que el Senyor és recte Sl 91

Plens d’ufana i de vigor: Donar fruits abundants, vius, rics, saborosos, plens de sabiesa, simples, tendres, recent nascuts i a l'acte. N’acabava de ser testimoni. Algú de noranta anys que probablement era un infant de cinc, ple d’ufana i de vigor estava proclamant simplement la sorpresa i l’astorament que Déu fós, com dient: «Mira, mira, que no ho veus?: Ell és! que, per altra banda, no és el mateix que dir: “és Ell!”».

Tercera consideració: L'interior des del qual les va dir

Us prendré d'entre els pobles estrangers, us aplegaré de tots els països i us faré venir a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura, perquè sigueu purs de tota màcula i de tots els vostres ídols.
Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions.
Habitareu el país que vaig donar als vostres pares; vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu. Ez 36

Allò de dins vostre, allò de les vostres entranyes acabarà per ser el vostre exterior i sereu «evidents» com ho sóc jo. Et faré venir a la teva terra, amb la llevadora de nit, i allà, en les paraules que et dirà, abocaré sobre teu l’aigua pura de la sorpresa i de l’evidència: «Jo sóc el que sóc». Un cor nou, el cor que surt de les entranyes, de carn i, sí, un esperit interior i així habitaràs de repent en aquest nou paradís que sóc jo, el teu Déu, aquell de qui tu amb sobresa acabes de dir: «Fixa’t: Déu és. Caram!».

Quarta consideració: Qui sóc? O: Qui som? O millor: Qui sóc jo perquè te n'hagis recordat?

Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós, el vostre nom per, tota la terra! La majestat que teniu dalt del cel, els infants més petits ja la canten.
Quan miro el cel que han creat les mans vostres, la lluna i els estels que hi heu posat, jo dic: «¿Que és l'home, perquè us en recordeu, què és un mortal, perquè li doneu autoritat? Gairebé l'heu igualat als àngels, l'heu coronat de glòria i de prestigi, l'heu fet rei de les coses que heu creat» Sl 8  

Senyor, què dir? Dir sobirà o gloriós o majestat és poc comparat amb el que ara mateix veig. «Déu és, Déu és...» Què és l’home que hi ha en mi perquè te n’hagis pogut recordar amb tanta intensitat, intimitat i d'aquesta manera? 

Com dir-ho tot això?