Fer la prova
Diem «ens permet passar» i perquè ho diem tenim coses —gent, idees, situacions, etc.— que ens permeten passar d’un lloc a un altre. Ens donen permís. Com que abans encara no el teníem ni tan sols havíem pensat a canviar de lloc. Però quan diem «ens donen permís» també diem que ens ho faciliten. Fan de vehicle. Amb aquest cotxe hem pogut passar.
Però d’on a on passem? Ho fem com quan passem d’una comarca a una altra amb els canvi de paissatges corresponents? Com que parlem de grans canvis o de canvis de paissatges trascendents evitarem parlar, doncs, de viatges ni que siguin siderals. Per anar d’un lloc visible a un altre que també ho fós no valdria la pena aixecar-se de la cadira, però si es tracta d’anar del visible a l’invisible les coses canvien ja que les coses, estancades en la seva visibilitat perden vida i sovint són fruit de malalties. En canvi si ens és oferta la possibilitat de passar del visible a l’invisible, «les coses» respiren a ple pulmó.
La irrupció de Jesús en la història ens permet passar, portats per l'Esperit, del visible de la humanitat de Jesús a la invisibilitat de Déu Pare.
Les paraules persona, processó i relació aplicades a nosaltres —a la nostra història— ens hi faciliten el pas. Feu la prova i veureu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada