Sobre... La febre

Estengué el braç

Això que explicaré no es percep immediatament. Hi vas caient poc a poc. Quan el pensament està enfebrit, després d’haver anat molt depressa, de repent s’enlenteix i t'adones que et quedes fixat, sense saber per què, en una sola de les moltíssimes coses insignificants que t'acaben de passar. En el meu cas vaig pensar: «¿No és veritat que sort en vaig tenir d’aquell braç que no et va deixar ni un moment?». 

La història és la següent: el dia de la votació, des de les nou, ni el temps ni la cua de dos carrers no es movien. Eren les dotze i cada vegada estava més marejat. De repent aparegué una noia del grup de voluntaris encarregats de l'ordre. S'aturà davant meu i em digué que avancés fins la porta i no fes cas de la cua ja que el vells tenien preferència: mai abans m’havien dit «vell» tan a la cara. Així fou com la veïna de cua —també «vella»— i el seu fill em van agafar del braç i em portaren fins l’entrada. A cada pas que donàvem —no és fàcil avançar entre tanta gent— el fill tenia cura de no perdre’m i quan per un moment el vaig deixar anar, a l'instant estengué la mà, va agafar-me i digué: «Segueix-me». 

M’agafava des de l'esquena perquè amb l’altre braç acompanyava per l’espatlla la seva mare amb qui no parava de parlar d’informàtica i de com ho podia fer per veure pel·lícules des del mòbil. Així avançàrem fins arribar a l’escola. 

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d'enfonsar-se i cridà: Senyor, salva'm! A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: Per què has dubtat? Mt 14

Moltes vegades havia pensat en aquest braç formidable estirant Pere. Mai m’hagués imaginat, però, que aquest braç pugués ser real, en pogués palpar la resolta decisisió a agafar-me, a no deixar-me anar de cap manera. Mai tan aprop. 

Quan la mare va votar la vaig abraçar emocionat: «Ho veieu, dona, tot arriba!» A ell li vaig donar la mà i cada vegada que penso en aquell braç que em saludava em torna la commoció. Un cop a casa em va pujar la febre.