divendres, 13 d’octubre del 2017

Sobre... La Trinitat segons sant Pau

Sense mesura 
De la Trinitat no en tindríem coneixement si no fós per testimonis oculars directes que ens parlen del que és perquè hi han estat o l’han tastada. Sant Pau escriu als efesis: 
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d'ànima, d'amor que consola, de dons de l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist.
Com acabem de veure, tot just començar, sant Pau escriu «trobeu». No escriu, per exemple, «busqueu» o «desitgeu» o «espereu». Diu alguna cosa més. Demana que ens mullen. Demana la nostra col·laboració. Implora que ens hi impliquem. Pel nostre bé i perquè són raons d’amor diu, abans que res, que és urgent que «trobem». Que trobem en Jesús. Com quan diem d’alguna cosa: «és això o és així». Quines són aquestes coses que en paraules de sant Pau tan ens apropen a la Trinitat? 
Una ànima enfortint i enfortida, un amor que consola, un esperit que no para d’anar i venir, un afecte entranyable sortit de la més pregona de les entranyes, una compassió, una passió compartida... 
Sembla que sant Pau hi hagi estat en un lloc així. Són paraules exactes que donen coneixement de la relació que poden tenir, per exemple, un pare, un fill i l’esperit familiar que els uneix. Però sant Pau assoleix un retrat tan viu de la Trinitat perquè no es queda només en la descripció d’aquests dons que tan familiars li són, sinó que ens suplica que siguem nosaltres, al nostre torn, que li donem un goig a ell. Vol tenir el goig de veure’ns! Però no de qualsevol manera, sinó veure’ns units —nosaltres, també units a ell, com ell ho està amb Déu—. Units, fosos en els mateixos sentiments i estimacions, unànimes i benavinguts, sense rivalitats ni vanaglòries. «Efectivament —sembla dir sant Pau— tan el pare com el fill com l’esperit d’aquesta família tan particular, es miren els uns als altres amb humilitat, considerant a l’altre superior a ells mateixos». I acaba com ha començat: «Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesús» quan, en començar, havia exhalat: «Tingueu els mateixos sentiments que heu trobat en Jesús».
Trobeu, tingueu, supliqueu, no feu, mireu, considereu... feu-ho tot sense mesura com ho fa la Trinitat