dijous, 12 d’octubre del 2017

Sobre... Pregar pel poble

Si algú no hagués pregat per ell
Això diu el Senyor Encara vindran pobles estrangers i habitants de grans ciutats. Els d'una ciutat invitaran els d'una altra dient-los: «Anem a congraciar-nos el Senyor i a consultar-lo». I ells els respondran: «Sí que hi vindrem». Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacions que vindran a consultar el Senyor de l'univers: Aquells dies, deu homes de cada nació s'agafaran al mantell d'un home de Judà i li diran: «Vindrem amb tu, perquè sabem que Déu és amb vosaltres». Za 8 
Sóc alguna cosa que es mou en una estructura invisible anomenada Senyor. Quan hi penso desapareix, quan no hi penso la trobo a faltar. Això fa que em prengui molt seriosament la seva existència tot i que no el vegi ni en pugui dir res. 
Si consulto les notícies que tinc d’ell veig que són molts els qui s’hi han adreçat per pregar pel poble. Per exemple Onies digué a Judes: 
Aquest home és Jeremies, el profeta de Déu, estima els seus germans i prega molt pel poble.
Pregar pel poble mai m’havia semblat tan evident com aquests dies. La pregària ve sola, no cal anar a buscar-la. És evident. Ets aquí. Encarnat en les ferides i el menyspreu.  
Ell em digué: «Com és que fas tan mala cara sense estar malalt? Deus portar una pena al cor». Jo vaig quedar esglaiat i li vaig respondre: «Com vols que no faci cara trista quan la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és un munt de ruïnes i les seves portes han estat cremades?»  
«Ha estimat els germans i prega molt pel poble». Però no pregaria si abans no hagués estimat molt i per això s’ha guanyat un premi que no té preu: poder pregar per ell.  
I el poble? Seria poble si prèviament algú no l’hagués estimat o no hagués pregat per ell?