dijous, 12 d’octubre del 2017

Sobre... Qui té glòria

Per què no la tenen els qui en donen
Diuen que els gloriosos, els qui veritablement tenen glòria, venen d’orient.
Diuen que se’ls veu venir a la llunyania, plens de pols. Diuen que són resplendents. Diuen que són pobres i que avancen lentament. Diuen que no diuen res. Diuen que són anònims i que sempre miren a terra i, si els pregunten, diuen que ells de la glòria no en saben res perquè tampoc saben què és l’honor o la lloança o l’estima o la lluïssor o la resplendor o la seriositat o la vàlua o l’admiració o la majestat o la dignitat o la riquesa o la bellesa desitjable, que són paraules que, dites en plenitud, també volen dir glòria. 
Així, uns que sense glòria —sense pena ni glòria— solsament van —plof, plof— són els benaurats que, perquè no la tenen, en donen.